Bona tarda veïnes i veïns del Poblenou.
Bona tarda gent que ens visiteu d’arreu del món.
Bona tarda a la gent de la Coordinadora d’Entitats que ens ha convidat a ser aquí.
Bona tarda autoritats diverses i Regidor del Districte
Us donem la benvinguda a aquest pregó de Festa Major del Poblenou, pregó que com és habitual fem a la nostra Rambla del Poblenou. I parlant de la Rambla, potser que ens presentem.
El pregó de la festa major l’han fet entitats molt nostrades, escriptors i escriptores, artistes, actrius, presentadors de televisió, gent de comerços emblemàtics i fins i tot un bisbe. I en canvi aquest any ens ho proposen a la gent de Fem Rambla. Però qui som en realitat?
Algú ha fet córrer que som radicals, gent manipuladora o manipulada, no ens queda clar, gent amb ganes d’embolicar-ho tot, gent amb ganes de tocar allò que no sona, gent que es passa de la ratlla, bé, tot s’ha de dir que en qüestió de passar-se de la ratlla a la Rambla hi ha qui ens guanya.
I potser és cert, però sobretot Fem Rambla som nosaltres i vosaltres. Som gent del barri que un dia vam decidir organitzar-nos per defensar la Rambla del Poblenou, gent que sols pretenem que la Rambla segueixi sent la nostra Rambla. Per tant gent que ens estimem el barri i que el volem construir entre totes i tots i això, és cert, no sempre coincideix amb el que volen a Ca la Vila. I no sempre ha estat fàcil el treball de consens, som gent molt diversa i aquesta és la riquesa del procés.
Som gent que fa gairebé un any i mig vam dir que no volíem que es seguís asfaltant sense acord amb la gent del barri. Però Fem Rambla som sobretot gent que hem dut a terme un procés participatiu per fer sentir la nostra pròpia veu. Un procés on ha participat molta gent de la que esteu aquí, i entitats, comerciants, experts…Prop de 500 enquestes, 7 assemblees veïnals obertes, tallers participatius, multitud de reunions…molta feina, molta participació. Al Poblenou volem participar i no sols volem sinó que també ho fem.
De moment hem aconseguit que es remodeli tot el tram entre Taulat i Passeig Calvell i que es faci segons els criteris de la gent que va participar. Però ens queda molta feina a fer. I aquesta feina la volem fer de manera participativa. Per tant si us sembla podem fer una mica de prova aquí mateix.
Comencem per coses òbvies i així anem escalfant els braços.
A qui li agrada la Rambla del Poblenou?
(Suposem majoria absoluta) Bé això ja ho vam veure a l’inici del procés, la gent del Poblenou estima la seva Rambla. I se l’estima la gent jove i la gent gran, la gent que passeja i la gent que compra, la gent que fa poc que ha arribat i la gent que és del barri de tota la vida.
Vinga va, perquè no fem un pas endavant patriòtic? Qui creu que és la millor Rambla del món?
No ens para ningú, ara després del 9 de novembre ja podem anar també per la independència del Poblenou de Barcelona!
Ja ho veieu, ens agrada la Rambla del Poblenou. Però també és cert que molta gent tenim la sensació que les sandàlies amb mitjons i les esquenes cremades comencen a ocupar massa espai i que no és senzill avançar entre tantes taules. Algú ha dit que igual que abans es podia creuar la península ibèrica de punta a punta i d’arbre en arbre sense tocar el terra, ara es podria creuar de Pere IV a la platja primer de terrassa en terrassa i després de tumbona en tumbona també sense tocar el terra i arribar fins a l’aigua. O hi ha qui diu que ja podem instaurar com a menú tradicional del barri la paella amb sangria.
Turistes i terrasses són massa protagonistes? Sempre hem cregut que cal trobar un equilibri. Volem una Rambla on hi hagi més bancs, però bancs dels bons, és a dir dels de seure, que els altres al Poblenou fins i tot els expropien per posar més bars. Perquè a la Rambla ens agrada fer moltes coses. Per exemple que aixequi la mà a qui li agradi fer alguna d’aquestes coses a la Rambla:
Passejar
Comprar el pa (no serà per falta de forns al Poblenou!!!)
Seure a un banc
Prendre un gelat o qualsevol altra cosa
Passar en bicicleta
Veure les paradetes de les entitats
Remenar entre les parades d’artesans
Participar del Correfoc o la Cercavila de Gegants esquivant petards i escoltant tabals
Veure com les botigues surten al carrer
D’això parlem. Es tracta d’aconseguir una Rambla on es pugui fer tot això, on es pugui passar en bicicleta i a peu. Una Rambla on es pugui comprar i es pugui seure a prendre la fresca. Una Rambla on es pugui prendre una cerveseta i on no es discuteixi el dret a dormir que té tothom. Una Rambla amb vida comercial i on es pugui passejar sense haver d’esquivar tantes taules. Però potser la gent del Poblenou no som tan estranya, a la Barceloneta, al Poblesec o al Raval crec que també saben de què parlem. Una abraçada a tota la gent que des dels barris lluita per una Barcelona per a tothom.
Però és que al Poblenou ens va la marxa, és cert. No té sentit la nostra reivindicació sense les moltes lluites que hi ha al barri. Quina sort viure en un barri que es mobilitza al costat dels immigrants de les naus, aconseguint que la Flor de Maig sigui un equipament públic, exigint que s’enderroqui el transformador de Sant Joan de Malta, defensant la nostra escola pública, parlant del futur de la plaça Sant Bernat, del futur de Pere IV, Can Ricart, demanant espai per fer les fogueres de Sant Joan, donant suport als encausats per la Vaga General… Quina sort un barri que reivindica amb orgull, per exemple a les plaques del terra de la Rambla gent com l’Agapito Fernández, les dones del cànem o el Josep Maria Huertas Claveria.
I aquests dies ho hem de viure encara més. La Festa Major és plena d’activitats de tota mena. I la Rambla i tots els carrers i places del barri s’ompliran de gent que reivindica el seu dret a viure l’espai públic. La Festa Major és el millor exemple cívic del que representa reivindicar que la ciutat és de tots i totes, que volem viure als carrers i a les places, que no volem que altres dictin el nostre futur.
La Festa Major amb els sopars populars, els balls, els concerts joves, els correfocs, els gegants, les havaneres, les exposicions, els vermuts…i fins i tot amb els seus bingos i karaokes és la millor mostra de la necessitat que tenim de trobar-nos, de riure junts, de sentir-nos vius i a més de fer-ho al carrer, a un espai que no volem perdre.
Aquest pregó el volem dedicar a tothom que fa que el barri sigui viu. A les entitats centenàries i a les més joves, a les persones compromeses, al comerç que vol fer barri, a qui participa de Fem Rambla o d’altres espais de participació ciutadana, a qui posa una paradeta per explicar què fan a la seva entitat, a qui posa una paradeta per vendre remeis naturals, polseres o embotits, a qui hi passa sota l’Estarrufat, un dels nostres gegants o una forca de diable…i sobretot aquest pregó està dedicat a tothom que fa de la nostra Rambla un espai tan especial.
A la senyora sempre inclinada cap endavant que no mira quan creua el carrer,
a la gent d’aquell banc que sempre hi són seguint l’actualitat del barri,
al senyor que sempre ha recordat com de malament havien posat les rajoles,
a la parella de joves que per primer cop queden per anar a donar una volta,
a l’infant que plora i crida que vol un gelat,
al turista que ens pregunta on està la platja i és capaç de veure la gràcia d’aquest barri,
al sense sostre que a la Rambla no es sent tan sol,
a la gent del Casal de Barri i de la Biblioteca que tants cops ens han acollit,
a la família que no pot marxar de vacances però que surten a sopar un entrepà a la fresca,
a la noia que en el procés participatiu de Fem Rambla va dir que el que voldria fer a la Rambla era surf,
a tothom que s’estima la Rambla i la fa seva, a tota aquesta gent està dedicat el pregó d’avui.
Moltes gràcies, de tot cor. Ens seguim veient, però avui sobretot:
VISCA LA FESTA MAJOR !
VISCA EL POBLENOU I LA SEVA GENT!
Poblenou, 13 de setembre de 2014
Fem Rambla 